Col·lectiu Cultural Sitja - es Castellet

El passat divendres, 20 de gener de 2006, es presentà al Teatre de la Casa de Cultura de Bunyola el llibre "Anecdotari popular bunyolí (anys 40)", de Nicolau Colom Martí i il·lustrat per Frederic Soberats Liegey. L'obra ha estat editada pel Col·lectiu Cultural Sitja a la col·lecció Papers i Treballs (núm. 3). L'acte fou presentat per Bàrbara Suau, que a més també glosà la biografia dels autors. A més de Nicolau Colom i Frederic Soberats també hi intervingueren l'escriptora Elisabet Abeyà, autora del pròleg del llibre, el president del Col·lectiu Cultural Sitja, Jaume Mateu Martí, i la batlessa de Bunyola, Maria Cabot, en representació de l'Ajuntament, que ha col·laborat en l'edició de l'obra. Aquest "Anecdotari popular bunyolí (anys 40)" és el número 3 de la col·lecció Papers i Treballs. El número anterior, publicat el febrer del 2005, fou obra de l'historiador Tomàs Vibot i es titulà "Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient (segles XVI-XIX)". Podeu adquirir aquestes obres als comerços habituals o posant-vos en contacte amb el Col·lectiu Cultural Sitja (Tel. 656 570 267 o escastellet@mallorcaweb.net). Com a tast del llibre "Anecdotari popular bunyolí (anys 40)", us transcrivim la introducció: "Malgrat exposar-me que em tractin d’exorbitant, pens que la història d’un poble no la conformen exclusivament personalitats que han destacat dins la ciència, l’art, la política, l’Església, la cultura, etc. com sembla que és la norma establerta, sinó que han existit persones sense gaire estudis, però carregats d’enginy, humor, picardia, caràcter... que han contribuït a eixamplar el sentit històric del poble. Les persones madures que passam els setanta anys hem conegut un grapat de persones de Bunyola, homes sobretot, que han deixat un record inesborrable de la seva popularitat, essent, la major part, jornalers. És clar que l’administració no deu compartir aquest principi, en primer lloc, perquè mai no s’ha estilat enaltir els humils i en segon perquè crearia problemes a l’hora de retolar un carrer amb el nom, posem per cas, d’en Miquel Moro, carritxer o carrer del sabater Biniali. Ni pensar-ho! Hem de tenir present que en aquells temps, a mitjan segle passat, a les cases hi havia pocs entreteniments i molts maldecaps per la subsistència. Els homes –les dones, no– anaven el cafè a esplaiar-se, a passar el temps d’oci, a jugar a les cartes, en definitiva, a conversar amb els amics. Els cafès eren una espècie de “fòrums” populars on s’hi discutien molts temes i on s’hi contaven i transmetien moltes historietes. En resum, podem dir que la gent, el poble, es comunicava; era una necessitat que actualment es troba molt a faltar. Avui, desgraciadament, la gran majoria es tanca dins ca seva i simplement pitjant botons i enrevoltada d’aparells es fabrica el temps d’oci a la seva mida, un oci que la societat vividora li proporciona i la gent engoleix. Les persones, a penes es relacionen". (De la Introducció de Nicolau Colom a l'"Anecdotari popular bunyolí").